1Difusió i informació

Aspectes destacables

• Utilitzem diversos canals de comunicació oberts i actius, amb una atenció personalitzada i orientadora.
• L’equip de gestió col·labora activament en els processos d’informació.
• Es posa a disposició de les persones participants una documentació clara, detallada i actualitzada.

Elements de millora o/i d’innovació

• Es continua treballant en la millora de l’atenció a les persones participants mitjançant la intel·ligència artificial (vegeu l’apartat 4, Transformació digital i ús de la IA).

↑ Tornar a l’índex

2Inscripció

Aspectes destacables

• No s’han detectat queixes per part dels participants, tot i que internament es continua considerant un procediment feixuc.

Elements de millora o/i d’innovació

• S’està treballant en la digitalització i automatització del procés d’inscripció (vegeu l’apartat 4, Transformació digital i ús de la IA).

↑ Tornar a l’índex

3Protecció de dades

Aspectes destacables

• S’ha completat la revisió i modificació dels aspectes relacionats amb la seguretat de les dades, reforçant les capes de seguretat pròpies dins l’ecosistema Microsoft 365 mitjançant un nou sistema de còpies de seguretat, un contracte amb un servei d’assessoria TIC i de seguretat, i l’elevació dels protocols d’accés a comptes amb doble verificació a Salesforce i Microsoft 365.
• S’ha realitzat una auditoria per identificar el grau de preparació de l’organització per obtenir la certificació ISO 27001, relativa a la gestió de la seguretat de la informació, amb un resultat positiu.

Elements de millora o/i d’innovació

• Com a innovació, s’obre la possibilitat de continuar avançant cap a l’obtenció de la certificació ISO 27001, a partir del resultat positiu de l’auditoria realitzada.

↑ Tornar a l’índex

4Transformació digital i ús de la intel·ligència artificial

Apartat transversal: recull les iniciatives d’IA que afecten diferents processos de l’organització (atenció a les persones participants, inscripció, planificació docent i avaluació).

Aspectes destacables

• S’ha avançat en la implementació de la IA com a suport al procés de planificació de l’acció formativa, concretament en l’elaboració de la seqüència didàctica.
• S’ha elaborat i implementat una directiva específica per als formadors que regula l’ús de la IA a l’aula, amb dos grans eixos:
  • Protecció de dades personals: es restringeix l’ús de la IA en el tractament de dades personals dels participants (noms, notes, puntuacions, edat, CV, entre altres).
  • Principis d’ús pedagògic: no es permet l’ús de la IA per resoldre exercicis o problemes plantejats a l’aula, ni per a cap procés d’avaluació formal —tant contínua com final— que determini l’apte/no apte o la qualificació de l’alumnat, ja que aquests processos requereixen que sigui el propi alumnat qui desenvolupi, pensi i maduri el procediment. En canvi, sí que es fomenta l’ús de la IA com a eina d’aprenentatge transversal, orientant l’alumnat sobre com aplicar-la en el seu futur lloc de treball i com utilitzar-la per millorar la manera de fer la seva feina.
• Mitjançant un qüestionari previ al pla de formació en IA per a l’equip docent, s’ha identificat que el professorat ja utilitzava la IA en la preparació de sessions formatives i amb l’alumnat.

Elements de millora i/o innovació

• No s’ha implementat el canal d’atenció intel·ligent basat en IA previst com a millora del 2024. Les proves prototip realitzades no van assolir el nivell de fiabilitat i qualitat esperat, per la qual cosa es continua treballant per trobar una solució adequada.
• S’està avançant en la digitalització i automatització del procés d’inscripció, tot i que encara no s’ha completat. Es continua treballant per dissenyar un sistema ràpid i senzill per a l’usuari, amb l’expectativa que els nous sistemes d’IA permetin desenvolupar un nou procés en què la IA ajudi l’usuari a completar-lo.
• Es continua treballant en un segon eix del pla de formació en IA, orientat a les limitacions d’ús de la IA per part del professorat en processos que impliquin dades reals de persones.
• S’ha detectat que, malgrat la directiva, alguns participants utilitzen la IA de manera no autoritzada durant les sessions (a través del mòbil o l’ordinador), fet que es produeix en el conjunt de les accions formatives. S’està treballant en mecanismes tècnics de restricció (supressió de determinades IPs, restriccions de xarxa, entre altres); tanmateix, encara no s’ha trobat una solució viable per a les modalitats d’aula mirall i aula virtual, on aquesta restricció resulta especialment complexa d’implementar.
• S’ha detectat que la seqüència didàctica requereix una readaptació gairebé constant en funció del seguiment de l’aula, però aquestes readaptacions habitualment no queden documentades (el professorat les gestiona de manera informal, amb notes o de memòria), fet que dificulta el control i la verificació de l’execució real de la planificació. Per aquest motiu, es vol reorientar l’ús de la IA no tant cap a l’elaboració inicial de la seqüència didàctica, sinó cap a la generació automàtica i àgil (idealment mitjançant comandes de veu) d’un nou document actualitzat cada vegada que el docent introdueixi un ajust, facilitant així la traçabilitat de les readaptacions i reduint els imprevistos derivats d’una planificació desactualitzada.
• Pel que fa a la digitalització de l’avaluació, es disposa ja d’un plantejament definit, però la seva implementació s’ha complicat en detectar-se que, en molts casos, l’avaluació integra resultats d’aprenentatge provinents de les empreses (pràctiques integrades, FP dual, certificats professionals), fet que afegeix complexitat al disseny inicial. L’objectiu és definir, entre finals del 2025 i principis del 2026, un model d’avaluació unificat i homogeni, independentment de si es tracta de certificats de professionalitat o no, mentre que el desplegament efectiu del sistema es preveu per al 2026.
• Es planteja com a objectiu estratègic pels propers dos anys la implantació de la IA en el conjunt de processos de l’organització, amb l’objectiu de disposar de més temps d’atenció directa a les persones participants (més minuts d’atenció, més capacitat de resposta a dubtes i problemes), la qual cosa es preveu que pugui tenir un impacte positiu en la satisfacció, tot i que encara no se sap si l’indicador actual serà capaç de reflectir-ho.

↑ Tornar a l’índex

5Persones formadores

Aspectes destacables

• Es manté el sistema de selecció docent consolidat i la borsa activa de docents integrada al CRM, sense canvis significatius respecte al 2024.
• S’ha valorat l’acció docent mitjançant una pregunta específica integrada dins el qüestionari d’autoavaluació del curs, amb resultats satisfactoris en la pràctica totalitat dels casos. Com a excepció, es va detectar —a partir dels suggeriments de l’alumnat i dels resultats d’aquest qüestionari— el cas d’una formadora d’anglès amb resultats insuficients; es va establir un pla de millora amb l’objectiu de revertir la situació, però la persona no va assolir els canvis mínims necessaris, fet que va comportar la finalització de la seva col·laboració amb l’entitat.

Elements de millora i/o innovació

• Vegeu l’apartat 4 (Transformació digital i ús de la IA) pel que fa a la formació del professorat i la directiva d’ús de la IA a l’aula.

↑ Tornar a l’índex

6Planificació i impartició de les accions formatives

Aspectes destacables

• El nivell de satisfacció general es manté estable respecte al 2024, amb variacions de poques dècimes (a l’alça o a la baixa segons l’acció) que no es consideren significatives, situant-nos en índexs ja relativament alts.
• S’ha incorporat un nou test, de caràcter voluntari, adreçat als vigilants de seguretat, orientat a l’anàlisi cognitiu del seu perfil. Aquest instrument respon a la detecció que el desenvolupament de la professió requereix una sèrie d’habilitats (autocontrol, empatia, entre altres) que no es treballen de manera prou adequada dins el certificat de professionalitat corresponent, tot i ser rellevants per a l’exercici professional. El test permet contrastar els resultats obtinguts amb el perfil desitjable i ofereix eines i propostes perquè la persona pugui anar evolucionant cap a aquesta condició.

Elements de millora i/o innovació

• Vegeu l’apartat 4 (Transformació digital i ús de la IA) pel que fa a la planificació de la seqüència didàctica i la digitalització de l’avaluació.

↑ Tornar a l’índex

7Gestió d’incidències, queixes, suggeriments i millores

Aspectes destacables

• El nombre total de registres durant el 2025 ha estat de 36 (23 corresponents a millores i 13 a incidències), enfront de les 44 entrades del 2024 (23 millores i 21 incidències).
• El qüestionari semi-anònim de tutories, implementat el 2025, ha funcionat molt bé i ha permès anticipar-se preventivament a possibles problemes futurs. Ha facilitat especialment que persones amb més reticència a expressar-se obertament o «públicament» trobin una via més privada per fer-ho, evitant que aspectes inicialment poc rellevants acabin esdevenint problemàtics si no es detecten a temps.

Elements de millora i/o innovació

• La reducció del nombre d’incidències registrades no s’atribueix necessàriament a una millora real en el funcionament, sinó que es considera que pot respondre a canvis en el criteri de registre: amb més rodatge en el sistema (implementat fa dos anys), és possible que incidències de resolució immediata i sense causa recurrent (per exemple, problemes puntuals resolts a l’instant) ja no es registrin sistemàticament, mentre que sí es documenten aquelles que es repeteixen o requereixen anàlisi. No es descarta que el volum real d’incidències sigui similar al de l’any anterior.
• El mecanisme de seguiment del clima d’aula, gestionat per una persona diferent de la tutora, es considera des de la direcció un recurs interessant i innovador, pensat originàriament per mediar en conflictes entre l’alumnat. Tot i que és relativament comprensible que l’alumnat no el sol·liciti de manera espontània, es considera que hauria de ser requerit amb més freqüència pel professorat i les tutores, ja que actualment els conflictes que sorgeixen a l’aula es continuen gestionant directament per la tutora, tal com s’havia fet sempre. Des de la direcció es valora que la intervenció d’una persona externa i imparcial, amb menys vincle previ amb l’alumnat, podria millorar la resolució d’aquests conflictes, atès que la implicació directa de la tutora tendeix a derivar en una imposició o un posicionament cap a una de les parts, quan la cerca de solucions no sempre hauria de plantejar-se d’aquesta manera. Es preveu reforçar la comunicació d’aquest recurs entre tutores i formadors perquè en facin un ús més actiu.
• Pel que fa a l’increment dels suggeriments per part dels clients (línia de millora ja apuntada el 2024), s’ha aconseguit un augment durant el 2025, principalment gràcies al qüestionari de tutoria —tant en tutories grupals com en tutoria individual. S’ha constatat que, quan es proporcionen mecanismes oberts de comunicació sense cap mena de requeriment, els participants comuniquen poc; en canvi, el fet de destinar-los uns minuts obligats de reflexió sobre el curs (en el marc del qüestionari) fa aflorar aspectes que, d’altra manera, no es consideren prou rellevants per comunicar-se de manera espontània. Tot i l’increment de suggeriments rebuts, una part important resulten inviables d’aplicar per tractar-se de qüestions fora del control de l’organització (per exemple, l’ampliació de la durada dels cursos o la creació de nova oferta formativa).

↑ Tornar a l’índex

8Relació i vinculació amb parts interessades

Medi, entorns, proveïdors, clients, etc.

Aspectes destacables

• Es manté la satisfacció amb la xarxa de relació territorial i sectorial, així com amb la participació en els grups de treball i millora de CATformació.
• S’ha incrementat lleugerament el nombre de convenis signats respecte al 2024, tot i que no de manera significativa, en línia amb l’estratègia continuista de vincular-se progressivament amb entitats socials o públiques per afavorir el traspàs d’informació. Es preveu tancar pràcticament aquesta línia d’exploració territorial durant el 2026, atès que ja s’ha contactat amb la major part de les entitats rellevants del territori.
• CATformació ha entrat en contacte amb un grup d’emprenedors que estan desenvolupant una plataforma web per posar en contacte empreses, alumnat i centres de formació en l’àmbit de les pràctiques. La nostra entitat hi col·labora aportant el seu know-how sobre aquest funcionament, amb l’objectiu de contribuir a una eina que es considera potencialment útil per al conjunt del sector, inclosa la pròpia organització.

Elements de millora i/o innovació

• El nombre de monogràfics, xerrades o altres formats es manté similar al 2024, sense un canvi significatiu (fins i tot podria reduir-se lleugerament). S’ha detectat dificultat per mobilitzar l’assistència a aquestes activitats, fins i tot quan no comporten cap cost per als participants. Per aquest motiu, l’objectiu no és incrementar-ne el nombre, sinó afinar i millorar la selecció i qualitat de cada proposta.

↑ Tornar a l’índex