Fer autocandidatura, fer “poligons” o entregar el Currículum en mà, són algunes de les expressions que molts dels nostres usuaris i alumnes utilitzen quan ens expliquen com fan arribar les seves dades a les empreses perquè els tinguin en comptes  com a candidats en possibles processos de selecció.

Aquesta tècnica d’autooferir-se a les empreses, potser era vàlid fa uns anys però, cada vegada és menys efectiu, i no ho és perquè no arribin candidatures interessants o perquè les empreses siguin més exigents, no.

Des de fa uns anys, i sobretot amb la darrera actualització de la Llei de Protecció de Dades Personals, una empresa pot tenir molts problemes si  en una inspecció se li troben dades personals de persones que no l’han autoritzat expressament a custodiar-les. Parlem de dades com el nom complert, el telèfon o el correu electrònic, les que trobem al Currículum Vitae (CV), vaja!

Aquest és el motiu pel que moltes empreses, sobretot les més grans, ja no agafen el CV de les persones que s’acosten a interessar-se per participar als seus processos de selecció i els conviden a visitar i deixar la seva candidatura a través de la seva pàgina web on, sovint, cal marcar la casella d’acceptació de la Política de Protecció de Dades si es vol finalitzar el procés d’enviament de candidatura.

Bé, ara ja sabeu perquè moltes empreses ja no agafen CV o ens deriven a les seves pàgines web! 😉

Aquesta llei, també afecta altres aspectes del procés de recerca de feina… però en parlarem més endavant, què us sembla?

Just fa uns dies, vaig coincidir amb la Maria, una amiga que té una botiga al centre de Rubí. Vam parlar de com havia anat la campanya de Nadal i com, des de feina anys, havia notat que la gent consumia de manera diferent, i com, aquest any, s’havia notat especialment el monstre de l’Amazon i la venda per Internet en general.

Aquests dies, mentre ella estava a la botiga atenent als clients més fidels i que valoren el tracte personalitzat i proper del negoci de proximitat, els repartidors feien carreres amunt i avall pel carrer, entregant paquets durant tot el dia.

La Maria em comentava que no vol rendir-se i que vol tirar endavant amb el negoci que va obrir ara fa uns anys amb molta il•lusió i esforç. Comença a plantejar si ella pot pujar al carro de la venda on line sense deixar de vendre al clients de sempre, la principal motivació que la va portar a muntar la botiga en el seu moment. Sincerament, mostra interès real, però no sap per on començar.

Li vaig dir que no calia tenir molts coneixements tècnics de comerç electrònic ni saber de màrqueting, i que amb una mínima inversió, estimar el propi negoci i dedicar un temps a formar-se una miqueta, vendre a través d’Internet era més fàcil del que pensava.

Algunes de les preguntes que a la Maria li ballen pel cap són les que treballem al itinerari formatiu de Màrqueting digital a CEMFormació: què necessites per tenir un comerç electrònic, quin cost econòmic pot tenir, com pot aconseguir que la gent conegui la botiga i hi compri, com s’ha d’organitzar la logística dels enviaments i altres aspectes legals que ha de tenir en compte si es llença a l’aventura.

La formació subvencionada que CEMFormació farà les properes setmanes té per objectiu acostar, de forma amable, senzilla i propera als principals conceptes del comerç electrònic, les eines i idees per la posada en marxa, el manteniment i la promoció del negoci i productes on line. Uns tallers molt pràctic i amb l’acompanyament del formador per poder resoldre dubtes concrets i l’oportunitat de repensar la manera d’arribar als teus client.

Anima’t afer el curs! I pensa… que hi pots perdre? Pots continuar venent als clients que passen per davant la botiga o atrevir-te a vendre més enllà del barri i del municipi… pensa-hi… si vols resultats diferents… prova a fer coses diferents!!

No dubtis a trucar-nos i preguntar-nos sobre el nostre itinerari formatius de marketing digital!!