L’any 2021 s’acabava amb la publicació, per part del Servei d’Ocupació de la Generalitat, de diferents mesures, través de la reducció dels costos laborals, per fomentar la contractació i ocupació de persones en situació de desocupació i que formen part de col·lectius amb més risc d’exclusió laboral o social, personesque han vist agreujada la seva situació degut a la crisi sanitària derivada de la Covid-19.
Els menors de 30 anys sense formació o experiència, i especialment els majors de 45 anys, les dones i els aturats de llarga durada, han estat els perfils dels beneficiaris d’aquestes ajudes.
Les dades avalen la iniciativa. Sigui per la recuperació dels efectes devastadors de la crisi sanitària en el mercat de treball, sigui perquè les mesures funcionen, la veritat és que les dades apunten a un augment de la contractació indefinida i una reducció de la temporalitat.
Algunes de les dades que trobem interessants de ressaltar, després d’analitzar els informes de contractació laboral del Observatori de Treball de la Generalitat dels darrers 5 mesos són:
- La contractació temporal ha disminuït de forma significativa, però la contractació indefinida ha tingut un augment més discret. En qualsevol cas, l’augment s’ha donat, tant en tots els grups d’edat com entre homes i dones.
- La contractació indefinida ha augmentat entre els treballadors de més de 30 anys, i la temporal, tot i que la tendència és a la baixa en els darrers mesos, al gener es va mantenir en relació a les dades del mes de desembre.
- La contractació temporal de més de 12 mesos, ha anat disminuint al llarg del període analitzat (setembre 2021 – gener 2022) que va tenir una pujada al mes de novembre, segurament com a conseqüència de la campanya de Nadal.
- Les dades de contractació en relació als menors de 30 anys, no són massa bones ja que han baixat el nombre de contractacions, tant temporals com indefinides, en aquesta franja d’edat.
- La temporalitat, tant entre els homes com en les dones, ha tendit a la baixa en aquests darrers 5 mesos.
- La contractació indefinida entre els homes ha estat superior que entre les dones.
Des de CEMFormació, aplaudim les mesures que apuntàvem al principi, i malgrat que encara hem d’esperar uns mesos per veure les dades del impacte d’aquestes mesures, creiem que aquestes no arriben al fons de la qüestió.
Oferir a les empreses professionals que el mercat de treball a arraconat malgrat estar carregats de competències i amb moltíssimes ganes de demostrar que encara són vàlides, és quedar-se a mitges.
Per fer-ho bé, per aconseguir tancar el cercle, l’Administració hauria d’obligar a les empreses a oferir formació, a millorar l’ocupabilitat d’aquests professionals per garantir que el risc d’exclusió disminueixi de debò.
No costa tant. No exigeix una partida pressupostària extraordinària. A dia d’avui, ja existeix una important oferta de formació subvencionada per a treballadors en actiu, així com bonificacions a la Seguretat Social per aquelles empreses que forment als seus treballadors. Si l’Administració insistís a les empreses a formar als seus professionals, podríem considerar que estaríem treballant de debò, per combatre el risc d’exclusió laboral i social de gran part dels actuals treballadors en situació de desocupació.
En qualsevol cas, aquestes mesures impulsades pel SOC, més la reforma laboral que impulsa el govern central, en la que persegueix disminuir la temporalitat i millorar l’estabilitat dels treballadors, plantegen un escenari força interessant pels treballadors del país.
