Les dades del 2024 de l’Idescat, del Departament d’Educació i del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya porten a una mateixa conclusió: formar-se no és una despesa. És l’eina més eficaç per entrar al mercat laboral, mantenir-s’hi i créixer.
Un mercat laboral que millora, però que no espera ningú
El 2024 va ser un bon any per a l’ocupació a Catalunya. Segons l’Enquesta de Població Activa, la taxa d’atur es va situar en el 8,9% de mitjana, amb 373.600 persones desocupades, un 2,8% menys que el 2023 [1]. És, a més, el valor més baix dels últims 15 anys [2].
Però aquesta millora no arriba a tothom per igual. El nivell formatiu marca la diferència. La taxa d’atur de les persones amb educació superior, que inclou tant la universitat com els cicles formatius de grau superior, va ser del 5,0% el 2024 [2]. És la més baixa de tots els nivells, la més propera als valors europeus i gairebé quatre punts inferior a la mitjana.
Encara queda molt camí per recórrer. Un 31,8% de la població catalana només té estudis bàsics (com a màxim, l’ESO). El percentatge ha baixat els darrers anys, però continua per sobre del de la zona euro, que és del 22,1% [3]. Aquest terç de la població és precisament el que més s’hi juga en la formació professional.
L’FP obre la porta de la primera feina
L’estudi d’Inserció Laboral dels Ensenyaments Professionals, elaborat pel Departament d’Educació i Formació Professional i el Consell General de Cambres, és contundent. La inserció laboral de les persones graduades en FP a Catalunya es consolida en el 54,44%, després de créixer uns deu punts des de la pandèmia: el 2021 era del 45,32% [4][5].
La comparació amb el conjunt dels joves és reveladora. El percentatge de titulats en FP que busquen feina és del 10,96%, mentre que l’atur juvenil a Catalunya era del 22,40% [5]. Dit d’una altra manera, un jove amb FP té aproximadament la meitat de probabilitats d’estar buscant feina que la mitjana de la seva generació.
A més, la manca de formació gairebé no explica per què algú no troba feina. Només el 5,77% dels graduats de grau mitjà i el 4,53% dels de grau superior l’assenyalen com a motiu [5].
Més nivell, millor feina: la progressió és real
L’FP no només facilita treballar, sinó treballar millor. Hi ha una correlació entre el nivell de formació i la possibilitat d’obtenir un contracte indefinit i a jornada completa. Entre els tècnics superiors, el 64,37% té un contracte indefinit, davant del 52,58% dels tècnics de grau mitjà. La inserció també puja amb el nivell: és del 66,78% en grau superior i del 41,85% en grau mitjà [5].
Els salaris acompanyen. El 26,77% dels tècnics superiors i el 17,24% dels tècnics mitjans cobren més de 1.500 euros nets al mes, quan el 2023 eren el 20,94% i el 14,11% respectivament [5].
L’experiència també compta. La inserció arriba al 76,06% entre els 25 i els 29 anys i al 79,02% en els majors de 30 [5]. Els mateixos titulats ho perceben així: 3 de cada 4 consideren que el cicle cursat és útil per obtenir feina, i 7 de cada 10 afirmen que la seva feina està relacionada amb els seus estudis [5].
L’FP és també una escala. Entre els titulats de grau mitjà que continuen estudiant, el 85,9% opta per un grau superior. I el 63,09% dels graduats de grau superior que continuen estudiant ho fa a la universitat [5]. La formació professional no és un sostre, sinó un itinerari de progrés.
Formar-se al llarg de la vida per no quedar enrere
L’FP no s’acaba amb un títol. Per a qui ja treballa, la formació contínua és l’eina per adaptar-se als canvis i mantenir el lloc de treball. Aquí el Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya hi té un paper central. En els seus 20 anys d’història ha destinat 1.035 milions d’euros a programes de formació i orientació per a persones treballadores ocupades, amb més de 2,3 milions de persones formades a través de 150.000 cursos [6][7]. Només el 2024 es van superar els 94 milions d’euros en programes i les 240.000 persones treballadores formades, una xifra rècord [6].
L’experiència del programa d’orientació Projecta’t mostra què busquen aquestes persones. Els participants tenen un elevat compromís amb el seu propi creixement professional: volen adaptar-se als canvis del seu lloc de treball, promocionar verticalment o horitzontalment o mantenir la seva posició a l’empresa [8]. I ho converteixen en acció: més de tres quartes parts dels participants van emprendre una acció formativa com a resultat directe de l’orientació [8].
Aquesta formació arriba a qui més la necessita. En l’última dècada, més d’1,5 milions de persones treballadores han participat en programes subvencionats del Consorci, i el 40% no tenia acreditada prèviament una formació professionalitzadora [9]. Per a elles, cada curs és una oportunitat de consolidar la seva feina.
Conclusió: la formació és la millor política d’ocupació
Les dades del 2024 parlen clar. Més formació professional significa menys atur, més contractes indefinits, millors salaris i més capacitat d’adaptació. En un mercat laboral que canvia a gran velocitat, l’FP, tant inicial com contínua, ajuda que les persones no només trobin una feina, sinó que la conservin i hi progressin. Invertir en formació és invertir en les persones, en les empreses i en el país.
Notes metodològiques
La taxa d’atur del 5,0% corresponent a l’educació superior inclou tant els estudis universitaris com els cicles formatius de grau superior. Per tant, no aïlla l’efecte específic de la formació professional.
L’Estudi d’Inserció Laboral dels Ensenyaments Professionals 2024 analitza la situació de les persones graduades el curs 2022-2023, enquestades entre sis i nou mesos després d’acabar els estudis. Es va publicar el maig del 2025.
La dada del 40% de participants sense formació professionalitzadora prèvia prové de la comunicació oficial del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya en els seus canals públics.
Les dades presentades mostren una associació entre el nivell formatiu i millors resultats laborals. En aquests resultats també hi influeixen altres factors, com l’edat, el sector d’activitat o el perfil de les persones, per la qual cosa no s’han d’interpretar com una relació causal directa.
Fonts
- Idescat. Enquesta de població activa. 2024. https://www.idescat.cat/novetats/?id=5136
- Departament d’Economia i Finances, Generalitat de Catalunya. Dades comparatives del mercat de treball. https://economia.gencat.cat/ca/ambits-actuacio/economia-catalana/trets/mercat-treball/dades-comparatives/
- Departament d’Economia i Finances, Generalitat de Catalunya. Capital humà. https://economia.gencat.cat/ca/ambits-actuacio/economia-catalana/trets/demografia-capital-huma-benestar/capital-huma/index.html
- Departament d’Educació i Formació Professional i Consell General de Cambres de Catalunya. Inserció Laboral dels Ensenyaments Professionals 2024. https://educacio.gencat.cat/web/.content/home/departament/estadistiques/insercio-laboral/estadistica-insercio-laboral/insercio-laboral-2024.pdf
- Govern de la Generalitat. Nota de premsa: Catalunya consolida el creixement postpandèmia de la inserció laboral dels graduats en FP, que se situa en el 54,4% (12/05/2025). https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/706702/catalunya-consolida-creixement-postpandemia-insercio-laboral-dels-graduats-fp-que-se-situa-54-4
- Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya. Memòria 2024. https://conforcat.gencat.cat/web/.content/documents/Publicacions/MemoriaActivitat/Memoria-CFCC-2024_CAT.pdf
- Govern de la Generalitat. Nota de premsa sobre el 20è aniversari del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya. https://govern.cat/gov/notes-premsa/658802/conseller-samper-davant-dels-canvis-i-transformacions-accelerats-al-mon-laboral-la-formacio-i-orientacio-son-la-garantia-d-adaptacio
- Unió Empresarial de l’Anoia. Formació contínua i orientació de qualitat, claus per ajustar oferta i demanda de talent. https://www.uea.cat/formacio-continua-i-orientacio-de-qualitat-claus-per-ajustar-oferta-i-demanda-de-talent/
- Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya, compte oficial a X (@fpo_continua). https://x.com/fpo_continua
